CONSELLS

Cura i Salut:

Ensenyi a la seva família la manera correcta d'agafar a un cadell. Cal col·locar sempre una mà sota el seu darrere i l'altra sota el seu pit. No agafar-ho mai per les potes davanteres. Eviti jocs violents o imposar-se per la força. No el cansi en excés, doncs un cadell necessita descansar.

Un gos net i saludable és un gos feliç. Mantenir sessions regulars d'higiene no només li serveix per controlar el seu aspecte i assegurar-se del seu estat, sinó que també és una bona manera d'enfortir el seu vincle amb ell. El bany i la neteja varia segons la raça. No obstant això, independentment del tipus de gos, hauria de comprovar regularment els seus ulls, orelles, dents, pell i ungles.

Salut:

El cadell té tendència a introduir-se a la boca tots els objectes que troba, alguns dels quals poden produir-li lesions si els empassa. Vigili-ho al màxim i retiri de la seva boca amb diligència qualsevol element que consideri perillós per a la seva salut.

Vermifugació: 

Es refereix a les desparasitacions internes, que exigeixen un seguiment tan estricte com les pautes de vacunació. El seu criador o veterinari establirà el calendari adequat.


Vacunació: 

Té per objecte protegir al seu cadell de malalties víriques greus (brom, hepatitis vírica, parvovirosis, leptospirosis…) 

Calendari de vacunes:

- 6 setmanes: Parvovirosis 
- 8 setmanes: Borm (Moquillo) - Hepatitis de Rubarth - Leptospirosis - Parvovirosis - Coronavirus (Tos Gosseres)
- 12 / 13 setmanes: Borm (Moquillo) - Hepatitis de Rubarth - Leptospirosis - Parvovirosis - Coronavirus (Tos Gosseres)
- A partir dels 6 mesos: Ràbia 
- Cada any: Parvovirosis - Borm - Hepatitis de Rubarth - Leptospirsosis - Ràbia - Coronavirus (Tos Gosseres)


Diarrees: 

Poden tenir diversos orígens. Com a primer consell, segueixi al peu de la lletra el calendari de vermifugacions que li establirà el seu veterinari. Vigili el color i aspecte de les deposicions per aportar al clínic el major nombre possible de dades i facilitar així un millor diagnòstic.


Intoxicacions: 

Poden produir-se per la ingestió de plantes tòxiques o per productes de neteja. Els símptomes són vòmits, diarrea, disturbis nerviosos i vertígens. Mantenir aquests productes domèstics fora de l'abast dels animals.

Administració de medicaments:

Una píndola pot ser introduïda dins d'un tros de carn o de formatge per “enganyar” al gos. Asseguri's que no és posteriorment expulsada a l'exterior. Per administrar un líquid, utilitzi una xeringa (sense agulla) introduint-la per la comissura dels llavis mantenint la boca tancada. 


Cops de calor: 

Mai deixi un cadell dins del cotxe aparcat al sol, doncs les possibilitats de termo-regulació del gos no són les mateixes que en l'home. Si constata que es produeix aquest fenomen després d'una exposició al sol, baixi la temperatura corporal del gos submergint-lo en aigua freda i acudeixi al seu veterinari el més aviat possible.


Fred i humitat: 

Per a la lluita contra el fred, el gos disposa d'una protecció natural: el pèl. Eviti no obstant els corrents d'aire i una temperatura molt baixa quan el gos està inactiu. Pot dormir fora però sota un sostre o caseta que ho protegeixi dels corrents d'aire i la humitat. Si un cadell es mulla, friccioni-lo amb una tovallola seca.

Coprofàgia: 

Aquest terme defineix la tendència d'alguns gossos a ingerir els seus excrements. El fenomen està lligat a l'espècie: els seus avantpassats esborraven així tot rastre del seu pas.També pot explicar-se pel consum de certs aliments susceptibles de provocar fermentacions intestinals que converteixen la femta en atractives per al gos. També succeeix quan l'animal digereix malament les matèries grasses per trastorns pancreàtics. És molt rar que es tracti d'una falta de minerals, com sol pensar la gent. La causa pot també estar associada a avorriment o inquietud.

Miccions:

Atenció a les miccions sobre catifes i moquetes, que conserven l'olor i inciten al cadell a repetir l'acte en el mateix lloc. Per eliminar el problema, utilitzi aigua gasificada: aboqui-la sobre la superfície de l'orina i el gas carbònic absorbirà l'olor.


Càstigs:

És absolutament inútil reganyar al cadell per una falta que ha comès en absència del seu amo. No relacionarà el delicte amb la reprimenda pel temps transcorregut, però sí relacionarà el càstig amb la tornada de l'amo, la qual cosa no és desitjable. Per aquest motiu, adquirirà una postura de submissió per fer-se perdonar, però no aprendrà a no cometre la falta.

Més positiva és l'actitud de mostrar-se feliç en tornar a casa en lloc de buscar amb la mirada eventuals destrosses. El càstig no accelera l'aprenentatge de la neteja. No és adequat ni necessari refregar el musell del cadell “a la prova del delicte” si ha oblidat on havia de fer les seves necessitats. No ho entendrà i podria pertorbar el seu comportament.


Socialització: 

Un factor molt important en la cura d'un gos, sobretot mentre és encara un cadell, és la seva educació. El seu amo ha de ser conscient que és responsabilitat seva corregir-li el mal caràcter i donar-li una bona educació. 

És important ensenyar al seu gos des de cadell a comportar-se bé amb les persones, ser amistós amb els veïns i molt especialment amb els nens. Per ensenyar-li, tregui-ho amb vostè a donar petits passejos. Portant-ho subjecte amb la corretja s'acostumarà a la gent que passa. Comenci la socialització del seu gos el més aviat possible si desitja tenir un animal de companyia ben adaptat i amable amb les persones.


Les dents: 

Un gos adult té en condicions normals 42 dents. El jove només 32. A continuació es descriu la cronologia dentària del gos: 

- Erupció de les dents “de llet”: 1 mes 
- Anivellat de les dents “de llet”: 3 mesos 
- Erupció de les dents definitives: 4 mesos 
- Erupció dels últims molars: 5 mesos 

A l'edat de 7 mesos, el cadell té la seva dentadura definitiva completa. Les dents de llet cauen amb facilitat. No s'inquieti si no els troba: el cadell sol empassar-los-hi.


Transportí: 

Aquest element està en principi destinat per al transport. No obstant això, pot ser molt útil també per deixar el cadell sol a casa, però no per un temps perllongat. En la fase més avançada de l'edat del cadell (6mesos aprox.), el transportí ens pot servir per educar-li a realitzar les seves defecacions en el lloc desitjat. També és molt practica per portar el nostre gos dins del cotxe, així ens estalviarem sorpreses desagradables.